Dia 7. Tornada a Amman i Al-Karak

Hola a tothom!!!

Hem de dir que despertar-nos avui al Wadi Rum ha estat un privilegi... crec que ha estat una mica tot: el fet d'estar al mig del desert, el silenci, els paisatges desde la haima, els llits que eren comodíssims,... un autèntic moment pel record!!

Després d'esmorzar hem anat a dutxar-nos i a preparar les motxilles. A l'hora a la que havíem quedat ha vingut en Labi a buscar-nos i tornar-nos al parking on havíem deixat el cotxe per començar la ruta d'avui. Quan estàvem preparant el viatge i vam decidir fer-lo de nord a sud (hem anat baixant el país) vam veure que un dels dies més llargs i pesats seria el de tornada del Wadi Rum fins a Amman (el GPS marcava unes 4 hores de cotxe, que tampoc és gaire pensant que atravessàvem gran part del país). Així doncs vam decidir deixar-nos la visita al castell d'Al-Karak per aquest dia perquè ens permetia fer una parada al camí i no fer totes les hores seguides de cotxe.

Així doncs, carretera i manta! bé, manta no, que ens ha fet molta calor... sort de l'aire acondicionat! en aquí puc aprofitar per dir que a Jordània hi ha carreteres de tot tipus... desde carreteres molt bones, modernes i acabades de fer fins a carreteres que et planteges si li pots dir carretera en allò... ara bé, totes coincideixen en algo i és la grandíssima quantitat de badens (els boti-botis de tota la vida) que hi ha. I has d'anar amb molt de compte perquè moltes de les vegades ni es veuen! sempre estan a les entrades als pobles (encara que sigui un poble de 4 cases) i amb tots els dies que portem conduint hem desenvolupat un sisè sentit per trobar-los... perquè no us penseu que estan ben marcats, no... moltes vegades no tenen senyal i el color s'ha esborrat, així que són difícils de veure! però bueno, res que no es pugui solucionar posant una mica d'atenció.

Després de gairebé 3 hores hem arribat al poble d'Al-Karak, que està al cim d'una colina. Aquest fet feia que el castell, a gairebé 1000 metres d'alçada, estés en un emplaçament boníssim per defernsar-lo de possibles atacs (3 dels seus 4 cantons eren precipici). I el fet d'estar tant obert per tots cantons fa que faci moltíssim de vent, els nois ho han pogut notar molt en els seus barrets, els hi entrava l'aire per unes obertures de ventilació que tenen i semblaven Popeye!

Hem de dir que les vistes de la part baixa eren molt espectaculars, el castell era realment difícil d'atacar.

El castell d'Al-Karak se'l coneix com el castell dels creuats ja que va ser construit per ells l'any 1140 amb estils europeus, àrabas i bizantí. Des d'ell es pots arribar a veure el mar Mort però nosaltres no hem tingut aquesta sort i al fons hi havia una boira de sorra que no ens permetia veure el mar.

Hem llegit a la nostra guia que en aquest castell va viure Reinald de Chatillon, un cavaller francès que va formar part de la segona creuada i que era conegut per la seva crueltat. Va fer servir aquest castell com a enclau estratègic per les seves incursions militars cap a terres àrabs per tal de saquejar-les fins que Saladí va decidir assetjar el castell. L'assetjament va durar 8 mesos però finalment va vèncer a Chatillon i el va decapitar, desde llavors el castell va ser dominat pels musulmans. És un castell interessant per recórre'l durant una horeta i mitja més o menys, i imaginar-te com devien haver viscut aquella gent.

Després de recórrer el castell i quedar-nos sords amb el vent hem anat a dinar. Sobre aquest dinar només direm que ha estat el pitjor de tots els que hem fet a Jordània amb diferència i hem sortit molt indignats... però bueno, què hi farem!

Quan hem acabat d'indignar-nos amb el dinar hem agafat el cotxe direcció a Amman! ens quedaven una horeta i 45 minuts aproximadament per arribar a la capital, últim punt d'aquest país fantàstic que tant ens està agradant! a mesura que ens hem anat apropant a la capital hem començat a veure una altra vegada una conducció molt més agresiva, completament caòtica... però és quan hem arribat al centre s'ha convertit en una bogeria, no sé ni com descriure-ho bé... cotxes creuant-se per tot arreu, gent passant a la brava, pitades amunt i avall, altres vehicles massa aprop... caos total. Sort que el Pablo és un crack conduint i ens ha portat a l'hotel com un campió!!! hem aparcat el cotxe, la qual cosa ha estat un gran descans!

I ja poca cosa més, descansar, sopar i a dormir, que demà ens espera l'últim dia a Jordània!

Bona nit a tothom!!!